Balanç del curs 2010-2011. Geografia acabada.

Fi, finito, the end. Geografia acabada. Historia acabada. 6 anys d’estudis universitaris acabats. 2 llicenciatures, 600 crèdits teòrics que s’han quedat en 542 per les convalidacions. Moltes hores d’estudi per historia, moltíssimes hores de treballs per geografia, que diferents són i que complementaries alhora, com me n’he adonat de lo pèssima que és la docència a història però com m’ha ajudat tenir el background de la història alhora de fer les assignatures de geografia.

Realment són dos mons totalment diferents en una carrera no fas quasi mai treballs i estudies enormes masses d’apunts, en l’altra de tant en tant trobes a faltar algun examen i menys treballs.

Anem per el repàs numèric d’aquest fantàstic curs 2010-2011 que ha estat sense cap mena de dubte el més complicat de tots.

Han estat en total, 105 crèdits aprovats, just els que em calia per acabar Geografia. Distribuïts en 12 assignatures, 6 d’elles anuals i 6 de semestrals i repartides en 6 assignatures cada semestre. Balanç perfecte però molta feina. En total han estat 68 pràctiques (no totes entregades perquè en alguns casos cal fer objecció de consciència enfront l’abús en forma de pràctiques inútils) 19 treballs o informes sovint a fer en grup, 16 exàmens de dificultat moderada, 11 presentacions davant de classe,  18 sortides de camp totes fora de l’horari lectiu, normalment en dissabte o divendres al matí, 4 llibres de lectura obligatòria i 17 articles de revistes especialitzades. El que més m’ha costat són els 12 dissabtes al matí perduts en sortides de camp, al Montseny, a Montserrat, al Garraf, en exposicions, a Gallecs, a Terrassa, a Gràcia, al 4t cinturó... en els anys anteriors havia evitat totes les sortides però aquest any ja no he pogut fer-ho.

I al acabar tot això una reflexió, que Geografia és una carrera fantàstica, que toca una infinitat de temes, que la part humana de la geografia és actualitat pura, de molta aplicació i que a la UAB es fan bé les coses. Em puc queixar de la quantitat de coses que he hagut d’entregar però també és veritat que estava fent més crèdits dels que em tocaven i que m’havia deixat totes les assignatures troncals. Trobo que el nivell del professorat és en general molt bo i per sobre de tot s’estableix una química i una relació professors-alumnes molt bona, res a veure amb els professors d’història que ni et saludaven per el passadís.

Anem sense més dilacions doncs, a entregar els guardons de l’any!

Assignatura de l’any: mmm difícil elecció... tres candidates, mobilitat, ordenació del territori o Àfrica subsahariana. Tres assignatures molt ben portades per tres professores terriblement eficients. Bé, m’he de decantar per una així que la guanyadora del Segle a la millor assignatura és...: Ordenació del Territori!! O el que és el mateix: lleis del sól, urbanisme, paisatge... una assignatura molt ben portada per la professora Helena Cruz, la millor organitzada. Hem fet de tot, lectures, debats, classes teòriques, sortida de camp, un treball de curs, presentacions a l’aula... Molt interessant i estimulant alhora i sobretot molt pràctica. Una de les assignatures on hem estat més a prop de la realitat i on cada dia podies veure com tot el que estudiàvem sortia  a la premsa. Per mi ha estat un repte constant per intentar fer-ho millor a cada examen i a cada lectura, una passada. 

L'assignatura sorpresa: doncs Geografia regional: Gràns àmbits. La vaig agafar sense saber en què consistia i vaig descobrir amb molta il·lusió que era una assignatura trimestral sobre l’àfrica subsahariana! Ha estat molt i molt interessant fer-la perquè és un tema que no havia vist mai, a més l’assignatura no només ha tocat desgràcies, que n’hi ha moltes, sinó que també hem fet un lloc a l’esperança i al futur. Realment crec que s’haurien de fer més assignatures temàtiques com aquestes per aprofundir en les dinàmiques d’una zona del món en concret. La docència ha estat perfecte, molt ben organitzada, amb la Maria Prats, una professora que ha viscut força anys a l’Àfrica i ho explica tot de primera mà. No es tracta de posar-nos les mans al cap per lo malament que estan les coses sinó d’entendre lo tremendament complicades que són totes les polítiques de desenvolupament i de veure que sovint les petites actuacions tenen molts millors resultats que les grans donacions indiscriminades en forma de menjar o diners. Una assignatura tant humana, tant ètica, tant bàsica que hauria de ser obligatòria a tot geògraf, ni que sigui per baixar els peus al món de veritat.

La decepció de l’any: aquí podria posar moltes de les assignatures de geografia física, que no m’agraden gens, però sentint-ho molt hauré de posar Geografia històrica i cultural amb l’Enric Mendizabal. L’assignatura tenia un potencial terrible però ha acabat sent un repàs temàtic a geografies rares i a atles cartogràfics originals, amb poca unió entre les classes i amb dues sortides de camp (a Gràcia i a Terrassa) poc interessants. Tot plegat molt poca cosa per un professor que es nota que en sap molt però que té tendència a perdre el respecte als alumnes i a posar-se en contra seva. Tant important és la saviesa com la humilitat i a pesar de ser un professor amable i accessible sempre s’ha d’estar a la defensiva en la seva presència perquè en qualsevol moment pot arrencar contra tu. Una llàstima. 

Calç i arena: Anàlisi espacial i models. Les classes teòriques són un turment, a les 8.30 del matí, denses i amb moltes matemàtiques, però el contingut és excel·lent. He gaudit especialment amb la part de l’Antoni Tulla de models de localització i assignació de serveis i els models de gravetat. Els treballs són francament divertits ja que es tracta de jugar al rol del gestor i decidir a quins punts d’una comarca assignem un serveis determinats utilitzant models matemàtics. La contrapartida són les pràctiques, les classes teòriques i una última part d’estadística molt mal portada, amb classes ininteligibles, tot a última hora i mal fet.

Picant pedra: aquí no guanyen les roques (geomorfologia) sinó les plantes! Biogeografia ha estat per mi la assignatura més difícil de l’any. Bàsicament perquè la botànica està molt lluny del meu àmbit temàtic i perquè la meva capacitat memorística és molt limitada. Puc entendre que ens facin aprendre la distribució dels boscos a Catalunya, el comportament de les especies dominants i els estatges, fins i tot ho puc trobar interessant... Però el que trobo inadmissible és que ens facin saber reconèixer més de 100 espècies de plantes i saber dir-ne els  noms científics! Vaig posar-hi molt esforç i només vaig ser capaç de aprendre’n 45. Per sort vaig aprovar l’examen però em sembla una barbaritat digne de docències del segle passat. A més d’això vam haver de fer un herbari i dues sortides de camp, per sort l’herbari era un treball en grup i la veritat és que vaig treballar-lo poc. 

Menció especial: aquest cop no és per un professor ni per una assignatura sinó per el meu grup de treball. La geografia és un treball de grup constant i crec que si aquest curs ha sortit tant bé ha estat en gran part gràcies a la bona dinàmica de treball que hem aconseguit, als ànims recíprocs, als exàmens col·lectius, al tràfic de pràctiques i a les presentacions preparades a l’últim moment. Gràcies doncs a Sergi Vilar, Berta, Ampa, Mikel, Eudald, Santi, Sergi, Sara, Marcel, Adam, Joan o Heura doncs sense vosaltres no hagués estat possible llicenciar-se aquest any. Sabeu que seguiré per l’autònoma durant 4 anyets més així que encara podré ajudar a qualsevol cosa, i dono per descontat que les meves pràctiques i apunts són de domini públic per qui les necessiti!

P.S: Publico això tot just tornat de la última sortida de l’any. Un matí surrealista amb Geografia Física Aplicada per exposar els nostres Estudis d’Impacte Ambiental sobre el 4t cinturó. La foto que encapçala el post som l’Adam i jo orgullosos d’haver finiquitat amb èxit l’assignatura!