lunes, 20 de junio de 2011

El Nombre del Viento, de Patrick Rothfuss


No tenia pensat escriure avui al blog. Encara estic d’exàmens i la feina no sembla que baixi gaire, però avui he sentit una paraula que m’ha fet recordar que des de Setmana Santa tinc quelcom pendent. La paraula és: cronista. Una paraula antiga, en desús i que la majoria hem oblidat del nostre llenguatge quotidià. Cronista. És una paraula d’altres temps, d’altres móns. El que l’ha dita és un estudiós de la literatura, així que és normal que la paraula pervisqui precisament en la seva ment. Un cronista és un escriptor, un narrador, una persona que vehicula un conte, que recull fragments d’històries oblidades i les compila per explicar-les de nou. I ha estat la màgia de la paraula la que m’ha portat a parlar-vos d’aquest llibre: El Nombre del Viento, de Patrick Rothfuss.
Abans de començar deixem una cosa clara, això és otium i es ludo, oci i joc, és novel·la i és ficció. No trobareu en aquest llibre cap disquisició filosòfica ni metàfores que ens ajudin a explicar el món actual. És llibre de vacances, novel·la però de qualitat. El principal error és de màrqueting, per posar una coberta com aquesta i per vendre-la al Carrefour. Nono, un llibre com aquest hauria d’estar reservat al fons d’un prestatge d’una llibreria de barri o de vell, com correspon als petits tresors literaris. I és que ens trobem davant d’una joia, un llibre sense pretensions, senzill però amb encant que no presenta una enorme historia larger than life sinó que ens delecta precisament amb el plaer de contar histories. El nombre del viento ens proposa un joc metaliterari molt ben construït.
Ens trobem en un món imaginari, com correspon a una novel·la de fantasia, el món però no el coneixem ni se’ns explica al iniciar el llibre. Només coneixem un taverner i el seu ajudant que semblen persones qualsevols. Quan apareix un cronista a la taberna però les coses començaran a canviar doncs resulta que el taverner, Kvoth, té un passat, i té moltes coses per explicar. La història no se’ns explica en flashback sinó en un continu anar i venir des de l’espai físic on es troben els protagonistes cap als records del protagonista. El primer volum (d’una trilogia que ja està escrita però no publicada) abarca el primer dia de relat a la taberna. Tota la historia s’explicarà en tres dies, tres llibres.