Food Inc. és un documental denuncia produït al 2008 per diversos especialistes en camps diferents, tots preocupats per l’origen dels aliments que comprem als supermercats. El documental s’alimenta de diferents llibres sobre el tema que han anat apareixent en els últims anys, el més important dels quals va ser Fast Food Nation d’Eric Schlosser que és una de les veus que porta el documental.
El documental és dur en alguns moments i molt indignant quan es tracta de veure com les grans companyies escanyen als agricultors i sotmeten als animals a condicions terribles. No us equivoqueu, això no és una apologia del veganisme, és una denúncia de la fordització del sistema alimentari que hem creat. Aquí no es denuncia que els éssers humans mengem carn perquè ens ve donat per naturalesa, de fet cap dels entrevistats és vegetarià. El que es denuncia és que, al fer de la producció càrnia una cadena de muntatge com si es tractés de la General Motors fent cotxes, caiem en uns estàndards de qualitat baixíssims, on les mesures sanitàries són quasi inexistents i on qualsevol error pot portar a intoxicacions massives. Aquesta manera de fer també perverteix l’ordre natural fent menjar blat de moro al bestiar causant-los greus problemes de salut, o sobretot fent viure als animals en condicions terribles. No tenen espai, no veuen la llum del sol, se’ls sotmet a un creixement exprés se’ls mata en massa per després ser esquarterats per treballadors de la més baixa qualificació en condicions d’explotació terribles.
És un documental que toca tots els aspectes injustos d’una llarga cadena de producció. Des de la injustícia de les llavors privades de Monsanto que obliga als agricultors a cultivar el seu tipus de blat de moro o de soja portant-los al tribunal si es surten d’aquesta dinàmica, fins a l’explotació de treballadors immigrants mexicans en un treball dur i perillós a les grans plantes d’esquarterament.
El documental està dividit en capítols, intentant estructurar la gran quantitat d’informació que ens dóna. El problema però és que s’intenten tocar tants temes que en algun es queden en la superfície del problema i no hi ha temps d’aprofundir-hi.
Food Inc. És doncs un bon documental denuncia general, que serveix molt bé per obrir els ulls i per copsar de manera general el tema. Qualsevol interessat però haurà d’optar per documentals més especialitzats com El mundo según Monsanto, o Fast Food Nation per arribar a un òptim nivell de comprensió.
Vist per una persona que no es considera especialment ecologista com jo, el documental té una lectura clara. El problema no és que l’ésser humà intenti menjar carn, ni és la modificació genètica en forma de transgènics. Aquests processos poden ser molt beneficiosos si es porten degudament. El problema és, ara i sempre, que quan aquests processos resten en mans de grans companyies monopolistes no en podem esperar res de bo.
Jo no crec en la maldat personal de ningú, que vulgui maltractar animals i esclavitzar persones. El problema amb el nostre sistema és que no són les persones les que porten el negoci sinó que són els consells d’administració que han de respondre a la borsa i a Wall Street. Quan una companyia depèn del benefici per sobreviure i depèn de les cotitzacions de les seves accions a borsa farà el que sigui per maximitzar beneficis. Al consell d’administració no li importa com visqui el bestiar ni què mengem la majoria de la població. El consell d’administració només es pot preocupar de fer benefici cada semestre perquè sinó la cotització de la companyia caurà i ells estaran al carrer. El pervers d’aquesta historia no és doncs la tecnologia que permet tots aquests avenços, la perversió és la dinàmica de mercat.
Que 4 companyies multinacionals controlin tots i cada un dels passos de la nostra cadena alimentaria no pot ser bo. És cert que el documental s’ambienta als EUA però al nostre país no us penseu que és gaire diferent.
El documental també deixa una cosa clara. No són només els productes carnis els que pateixen d’aquesta dinàmica. Gairebé tots els productes que mengem estan fets de derivats, olis, grasses o el que sigui que passa per tots aquests processos. Només la fruita, la verdura o similars eviten el trànsit per les “fàbriques” d’aliments i aquests tenen un altre problema que són els pesticides o herbicides.
Tampoc vull dir amb aquest post que ara tots ens hem d’alimentar de productes de l’horta no tractats químicament. Res d’això. Hem de ser conscients que sense els avenços de la ciència no podríem mantenir una població mundial de 7000 milions de persones al 2010 ni de les estimades 10000 milions al 2050. Jo dic endavant a la ciència i a la tècnica alimentàries, però sisplau que no estiguin gestionades i monopolitzades per les grans empreses.
No hay comentarios:
Publicar un comentario