El poder del perro, de Don Winslow

Després d’un any de rebre’n notícia i de sentir-ne grans referències aquest Nadal em vaig decidir finalment a llegir-me “el poder del perro” de don Winslow.
Poques coses dolentes trobareu escrites sobre aquest llibre i aquest autor, al que plouen ja ofertes de Hollywood i que reencarna la millor tradició d’escriptors de novel•la negra, en línia directa amb Doshiell Hammett, Raymond Chandler o el més recent James Ellroy.

El poder del perro és un llibre ambiciós, cru i potent. Comença amb una escena atroç que tardarà moltes pàgines a explicar-nos però que ens situa hàbilment en el to del llibre. La immersió en els personatges tampoc costarà gens doncs ens trobem d’immediat enmig d’una tempesta d’acció.


Durant 700 pàgines acompanyarem a Art Keller, agent de l’agència nord-americana antidroga en la seva croada personal contra el clan dels Barrera que controlen tot el negoci de la droga a Mèxic. No serà una lluita fàcil, hi haurà matances, injustícies, conspiracions i droga, molta droga. Keller no serà a més l’únic personatge ja que recorrerem els diferents clans de Mèxic, la màfia novayorkesa, els businessmen de Shanghai i els càrtels de Colòmbia a través dels ulls de narcotraficants, policies corruptes, prostitutes d’alt standing i inclús un bisbe. Tot plegat per desenvolupar una historia enorme que ens il•lustra com el narcotràfic taca tota la societat a tots els nivells i que encara que no puguem assumir que tot el que explica Winslow sigui cert, ens permet copsar perquè la lluita contra el narcotràfic és una lluita perduda des de fa temps.



Winslow va debutar en el món de la novel•la amb aquesta obra i ben aviat se’l va relacionar amb James Ellroy. Certament el seu estil té moltes coses en comú amb el de Ellroy, els dos són irreverents, utilitzen la figura de l'antiheroi, són molt sanguinolents i políticament incorrectes. Tot i això crec que Winslow encara és un aficionat en comparació amb Ellroy. Per dir-ho d’alguna manera crec que Ellroy és un desequilibrat mental que es rehabilita escrivint i en canvi Winslow és algú que assumeix aquest estil de manera conscient. El llibre de Winslow és dur, si, però no esfereeix com algunes obres d’Ellroy. A més les trames de Winslow són molt fàcils de seguir, hi ha molts personatges i s’entrecreuen constantment però tot és clar en tot moment i no hi ha confusió. No hi ha la densitat boja de trames i personatges dels llibres d’Ellroy i això el fa més apte, més accessible al públic general però de menys qualitat literària.

Tot i això, aquest no és un mal llibre. És un molt bon entreteniment que vola literalment al llegir-lo. Enganxa molt i té un estil directe, amb bons diàlegs i escenes d’acció eficients. Suggereix conspiracions sense haver d’explicar-les a fons donant una sensació de verisme força gran. S’albira que moltes de les coses que explica són certes –no totes- però fa por pensar que molt del que ens explica és real… Segurament la realitat del dia a dia sigui molt més crua del que s’explica, el que és més dubtós és la trama de conspiracions que involucra a molts governs de tot el continent americà, tot i que després de lo de Wikileaks tampoc s’ha de descartar del tot.

Com a aspectes negatius només remarcar el poc protagonisme dels personatges femenins i un final discutible. Potser massa ràpid, massa ben lligat (no us desvelaré si acaba bé o malament), massa simple en definitiva per la enorme complexitat del problema que ens ha explicat durant tota la novel•la.

Recomanat a: Aficionats a la novel•la policíaca o a tot aquell que vulgui passar tres dies de bona lectura.

Contraindicat a: persones molt sensibles o a tot aquell que estigui d’exàmens i no es pugui permetre enganxar-se a un llibre ara mateix..