Long John Silver, Homenatge a tot un clàssic

Acabant les vacances estic llegint més que mai. Tinc tres llibres començats dels que espero parlar en entrades posteriors perquè els tres valen la pena. Entremig però segueixo endinsant-me dins del món del còmic europeu. Això de tenir una botiga de còmics sota casa em provoca.

Avui us parlo d’un còmic fantàstic titulat Long John Silver, està escrit per Xavier Dorison i dibuixat per Mathieu Lauffray i és realment espectacular. Es tracta de dos autors francesos i em consta que al país veí aquest còmic està arrasant. La veritat és que no m’estranya doncs es tracta d’una historia molt atractiva dividida en quatre llibres dels quals aquí encara només tenim els dos primers volums. Una excel•lent primera part titulada “Lady Vivian Hastings” i una segona part que manté el nivell titulada “Neptune”.


La veritat és que es tracta d’un còmic que rescata varies de les meves debilitats. D’una banda una il•lustració gòtica, obscura, humida i molt inquietant a mans d’un sorprenent Mathieu Lauffray que ens dibuixa una Anglaterra bruta i plena d’ombres que m’atrau irremediablement. L’altre punt fort és rescatar un personatge tan mític com Long John Silver, el dolent d’un clàssic atemporal com és la Illa del Tresor de Robert Louis Stevenson. Ja fa molts i molt anys que vaig llegir aquest llibre, crec que corria l’any 96 o 97 i amb prou feines em recordo de res de l’argument. El que si que recordo però és la sensació absolutament fantàstica d’estar llegint aventures de pirates en aquest cas, viatges al més enllà amb Julio Verne, les aventures victorianes de Sherlock Holmes o el Frankenstein de Shelley. Tots eren en una col•lecció de Barcanova titulada els Argonautes amb lletra senzilla i alguna il•lustració ocasional. Realment el que m’agradava era que eren llibres de debò, grans aventures, no el que ens feien llegir a l’escola tipus “el zoo d’en pitus” a més la sensació de que estava llegint el mateix que havien llegit els meus pares de petits o inclús els meus avis, incrementava la sensació de que s’estava entrant en la lliga dels grans. Realment crec que va ser un trampolí fantàstic llegir tots els clàssics per després gaudir realment de lectures més adultes.

La qüestió és que m’ha agradat molt que ara en facin una revisió, una espècie de Spin-off per al capità Long John Silver. Un personatge del que al llibre de Stevenson no en vam saber gaire res, la desconeixença el feia encara més temible i és aquesta indefinició que l’ha convertit en un personatge mític. Al còmic es segueix en aquesta línia, se l’hi fa una aproximació indirecta, ell en principi no és el protagonista ni la primera persona del relat sinó que seguim a Lady Vivian Hastings en la seva aventura fins que notem que poc a poc Silver es va apoderant de tot el relat.

No sé com acabarà però realment té molt bona pinta i el recomano. El més important dels còmics per mi és que transmetin amb el dibuix una força narrativa que supera en ocasions a la paraula escrita. Les imatges d’una barqueta amb tot de mariners moribunds remuntant el curs de l’amazones amb que comença el còmic valen per moltes i moltes pàgines escrites, et transmeten un malestar malaltís i això és quelcom que començo a apreciar molt d’això que en diuen el novè art. I si a sobre la historia és de pirates i surten tempestes i barcos enormes del s.XVIII doncs ja em disculpareu però el meu costat infantil m’obliga a comprar-lo.

P.D: No sé si hauria de fer això però com que entenc que un no es gasta 15 euros en un còmic sense saber de l’interior us deixo l’adreça del còmic penjat a internet perquè li feu una ullada. Això si, si us agrada compreu-lo! La indústria del còmic ja és prou petita com per a sobre fer-li pirateria!
http://rapidshare.com/files/332086203/Long_John_Silver_01_-_Lady_Vivian_Hastings.rar