Balanç del curs 09/10

Finalment hem pogut donar per finalitzat aquest curs etern! Realment hi ha hagut moments en que em pensava que no ho aconseguiria però em segueixo sorprenent a mi mateix. Sempre a última hora, sempre estressat, però de moment complint amb la agenda i amb tot lo planificat!

Aquest any he fet menys crèdits que l’any passat però tinc la sensació que ha estat més dur. Segurament perquè la necessitat d’acabar historia m’ha fet fer assignatures que no m’interessaven massa però que quadraven en el meu horari sempre complicat.

Els números d’aquest llarguíssim any han estat els següents: 114 crèdits superats dividits en 16 assignatures. 3 d’elles anuals i 13 de semestrals. De totes aquestes, 4 assignatures han estat virtuals, és a dir sense anar a classe i fetes des de casa. Aquest any l’equilibri ha estat perfecte, amb 8 assignatures d’història i 8 de geografia i els resultats han anat en la línia de l’any passat, intentant pujar més la nota de Geografia i deixant una mica de banda la Historia. Al final han estat 5 aprovats, 8 notables, 1 excel•lent i dues Matricules. Em quedo amb el mal gust de boca de liarla a l’examen de Geografia de la Regió Metropolitana i tenir un aprovat de la meva assignatura preferida però a canvi he tingut una matrícula inesperada com la d’Història de les dones a l’edat mitjana.


L’assignatura de l’any: Difícil elecció... opto per l’assignatura de més m’ha enriquit a nivell personal: Geografia de la Regió Metropolitana de Barcelona amb la Carme Miralles. És l’assignatura amb més contingut que he fet fins ara a Geografia. La sensació de “vale, ara ens comencem a posar serios” estudiant la regió metropolitana des de diversos punts de vista, de mobilitat, residència, ocupació... a més amb una metodologia a la bolonyesa ben entesa. Pocs alumnes a classe, lectures, presentacions dels temes fetes per els alumnes i després aprofundiment a càrrec de la professora però sempre en format de discussió. L’any vinent repeteixo amb “Mobilitat i Transport” espero que mantingui l’estil!

Accèssit a l’assignatura de l’any: Historia del Pensament social i polític contemporani amb Pere Gabriel. Una història de la ideologia contracronològica des del neolliberalisme fins a Stuart Mill. Una història del pensament ben feta, sòlida, amb arguments i molt contingut. Feta a partir de l’anàlisi dels autors i les seves obres. Em va permetre entendre què és això de la postmodernitat en que vivim i en què consisteix el neolliberalisme. La lectura de Hayek també va ser interessant.

L’assignatura sorpresa: Geografia política i de l’administració. Amb aquest títol pensava que seria un muermo però la sorpresa arriba el primer dia quan m’adono que geografia política és el mateix que Geopolítica i que de l’administració ens n’oblidem totalment. O el que és el mateix: actualitat i política internacional. Estudiar els canvis geopolítics des del final de la guerra freda fins ara és un regal per a un historiador i no es podia desaprofitar! Resultat: passar-ho molt bé a classe, no estudiar res per a l’examen i una Matrícula que estava cantada. L’assignatura perfecte vamos... jejeje.

La decepció de l’any: Estic temptat de posar Historia de la Monarquia dels Reis Catòlics però coneixent al profe ja sabia que l’assignatura seria una merda... el guardó a la decepció de l’any se l’emporta aquest cop Historia d’Amèrica II amb el Francisco Morente. Cert, el tema no m’apassiona però no em pensava de cap manera que la docència seria tant antiquada i tant ancorada en el passat. Només dedicar les primeres dues setmanes a enumerar una per una les reformes borbòniques per al territori americà ja em va indignar per tot el semestre. Un cop més, és la historia mal entesa. Hi ha profes que encara no han après que l’enumeració de les diferents reformes les podem trobar en menys de cinc segons a Internet i que el que cal explicar són els objectius i l’èxit o el fracàs d’aquestes reformes. No hi ha manera... sembla que no aprenen

Calç i arena: Estructures polítiques medievals amb l’Antoni Udina. Mira que m’havien avisat, mira que m’ho havien repetit, però res, fins que no ho he comprovat per mi mateix no m’ho he cregut. Com pot, un sol professor convertir un temari absolutament sublim com aquest en una experiència tediosa i indiferent?! L’assignatura és molt atractiva perquè és un repàs a les idees polítiques de l’edat mitja, oblidant-nos d’economia i demografia per un cop. Tot plegat molt interessant però amb un professor sexagenari que simplement llegeix a classe sense cap tipus d’entonació ni èmfasi es fa impossible... Si normalment ja tinc problemes per mantenir-me despert a classe amb aquest home ha estat una labor titànica la veritat... una autèntica llàstima. Tot i això la recomano, és de les úniques assignatures de la UAB que escapa a les xarxes de l’anàlisi econòmic i social i opta per una visió ideològica i transversal al llarg de molts segles.

Picant pedra: Teoria i mètodes en Geografia. O altrament dit historia del pensament geogràfic. A pesar de ser virtual he suat la vida amb aquesta assignatura. Dos exàmens molt i molt difícils, un treball extens i complicat i sobretot 18 lectures obligatòries a resumir en dos pàgines cada una, més 9 pàgines de qüestionari a respondre amb opinions personals. El meu estiu ha estat bàsicament fer resums i a sobre arribo a Setembre i m’assabento que els resums entregats en segona convocatòria valen menys O_O... en fi... un notable més a la butxaca i molta ràbia acumulada.

Menció especial: Per a un professor, un savi, un dels últims que queden que es resisteix a ser classificat, que opina i es mulla, que és un excel•lent comunicador a més d’un pou de saber, que s’interessa pels alumnes i que a sobre es prepara les classes. Jose Enrique Ruiz Domenec, catedràtic d’Història medieval i amb el qual he fet tres assignatures a la carrera, la última Historia de les Dones a l’edat Mitja. Una historia de la intel•lectualitat femenina que només ell pot fer tant interessant. L’acusen de ser poc historiador i massa pensador, però és l’únic del departament d’Història que escapa de la microhistoria, que intenta una visió de la història globalitzadora, en gran angular i interdisciplinària, l’únic que entén que per estudiar historia no val només amb els documents i l’arqueologia sinó que també es necessita entendre l’art, la literatura i la forma de pensar de l’època, que sense això tot el que estem fent serveix de poc perquè perdem la perspectiva. El treball sobre Abelardo i Heloisa del que us vaig parlar aquí va ser un autèntica passada i és l’únic profe que pot plantejar un repte com a complement de l’examen final: ens donava un dibuix, una fotocòpia d’un gravat medieval en que apareixien dues dones i un molí, res més. Qui trobés què era el dibuix, en què consistia el missatge i qui n’era l’autora guanyava un punt de la nota final.
Evidentment jo i el Jordi ens vam emportar el gat a l’aigua i la Matricula sota el braç.