Llegeixo a Imagenes que el cine yankee està replantejan-se l’estratègia de llançament de pel•lícules. Aquest estiu està sent i serà el pitjor de la historia del cine en quan a recaptació i en qualitat (mireu el que tenim per endavant d’estrenes. Algu interessant? Eclipse? Shrek 4?? Es un desert total…) només la última de Nolan (Inception) pot salvar el tema perquè sembla que l’altra gran esperança que era The Last Airbender del Shyamalan és un bodrio com un piano (quina llàstima amb les ganes que li tenia jo a aquesta peli…) altres com el Equipo A o Noche y Dia estan naufragant als EUA i no sembla que canvií al mercat internacional. En fi, la cosa és que els estudis estan pensant, per fi, que més val deixar de fer secueles i precueles i revisions de series dels 80 perquè això acaba per no importar a ningú i s’estan arruïnant a major velocitat que de costum. Es planteja un retorn a les histories originals. Els guionistes es freguen les mans perquè els grans estudis busquen coses noves, histories originals que no provinguin ni de sèries ni siguin adaptacions lideraries. Això si, aquests canvis no arribaran a nosaltres fins a l’estiu el 2011 o 2012 o sigui que ens queda Shrek 4 per rato...
Davant el panorama desolador que tenim aquest any, fins i tot trobo a faltar les pelis del Michael Bay o Roland Emmerich. Típiques produccions palomiteres però ideals per l’estiu. No només de clàssics es pot viure! De tant en tant es necessiten distraccions amb moltes explosions personatges plans paro amb la testosterona pels núvols i sobretot amb l’aire acondicionat ben alt. I mirant avui a Blog de cine veig que no sóc l’únic que ho troba a faltar!
Escriuen sobre Armaggedon, del citat Michael Bay, i s’hi ha format un interessant debat sobre si es bona o es basura. Hi ha qui directament desvaria i la compara amb El Senyor del Anells… altres la crucifiquen comparant-la amb grans pel•lícules i evidentment en surt perdent. La majoria però arribem a la mateixa conclusió: és molt dolenta, té un ús de la càmera pèssim, els personatges semblen subnormals directament, hi ha un ús del patriotisme americà que és gairebé feixista i una parella romàntica horrible amb Liv Tyler i Ben Affleck. Però a pesar d’això és súper efectiva, enganxa, rius, i per sobre de tot té a Bruce Willis. La pel•lícula en definitiva és tan dolenta, tan descarada, tan poc subtil, tan burda que sublima i passa a ser bona per el simple fet de que l’espectador no es pot prendre res seriosament i la veu amb un somriure a la cara constant. Alterna escenes penoses com la de la parella romàntica en un camp de blat amb fragments genials com les proves a les que es sotmet la tripulació. Només l’he vista un parell de cops però recordaré sempre la escena del Bruce Willis llegint les demandes de la tripulació al cap de la NASA i dient que cap d’ells vol pagar impostos, mai més XD. És simplement hilarant. A més la peli conta amb Steve Buscemi, l’actor amb la cara més inquietant del panorama Hollywood.
En resum, és un bon entreteniment, el que s’espera d’una peli d’estiu. Per mi empitjora en quant surten amb el transbordador cap a l’espai –tot i que la visió de la MIR russa és bastant divertida- però més o menys manté el nivell fins al final. És el cine de catàstrofes ben entès, si és cine de catàstrofes ha d’explotar tot no?? Doncs el Micheal Bay és el millor fent això. També ho fa a Transformers que també m’agrada però és pitjor perquè no té al Bruce Willis, així de senzill. Alguns diran que el to militarista i el nacionalisme nord-americà és perillós però què cullons, si algú es pren seriosament aquestes pel•lícules és que és curt directament. L’ autoparodia és vital en aquestes pel•lícules sinó es té es cau en coses vergonyants com Pearl Harbor que és una de les pitjors pelicules de la dècada igual que ho seria Armaggedon si es prenés a si mateixa seriosament.
En fi, reflexió sense més que em surt quan acabo de veure Eclipse de la que en parlaré algún dia d’aquests suposo, i Shrek 4, que és tan avorrida com Shrek 3 i Shrek 2 i que a sobre he hagut de veure en Català (puta llei del cinema dels ous...).
També preparo algun post sobre Fringe gran sèrie que acabo de descobrir i que crec que té un dels millors personatges femenins del panorama de sèries actual. Quan acabi la segona temporada us en faré un resum.
Davant el panorama desolador que tenim aquest any, fins i tot trobo a faltar les pelis del Michael Bay o Roland Emmerich. Típiques produccions palomiteres però ideals per l’estiu. No només de clàssics es pot viure! De tant en tant es necessiten distraccions amb moltes explosions personatges plans paro amb la testosterona pels núvols i sobretot amb l’aire acondicionat ben alt. I mirant avui a Blog de cine veig que no sóc l’únic que ho troba a faltar!
Escriuen sobre Armaggedon, del citat Michael Bay, i s’hi ha format un interessant debat sobre si es bona o es basura. Hi ha qui directament desvaria i la compara amb El Senyor del Anells… altres la crucifiquen comparant-la amb grans pel•lícules i evidentment en surt perdent. La majoria però arribem a la mateixa conclusió: és molt dolenta, té un ús de la càmera pèssim, els personatges semblen subnormals directament, hi ha un ús del patriotisme americà que és gairebé feixista i una parella romàntica horrible amb Liv Tyler i Ben Affleck. Però a pesar d’això és súper efectiva, enganxa, rius, i per sobre de tot té a Bruce Willis. La pel•lícula en definitiva és tan dolenta, tan descarada, tan poc subtil, tan burda que sublima i passa a ser bona per el simple fet de que l’espectador no es pot prendre res seriosament i la veu amb un somriure a la cara constant. Alterna escenes penoses com la de la parella romàntica en un camp de blat amb fragments genials com les proves a les que es sotmet la tripulació. Només l’he vista un parell de cops però recordaré sempre la escena del Bruce Willis llegint les demandes de la tripulació al cap de la NASA i dient que cap d’ells vol pagar impostos, mai més XD. És simplement hilarant. A més la peli conta amb Steve Buscemi, l’actor amb la cara més inquietant del panorama Hollywood.
En resum, és un bon entreteniment, el que s’espera d’una peli d’estiu. Per mi empitjora en quant surten amb el transbordador cap a l’espai –tot i que la visió de la MIR russa és bastant divertida- però més o menys manté el nivell fins al final. És el cine de catàstrofes ben entès, si és cine de catàstrofes ha d’explotar tot no?? Doncs el Micheal Bay és el millor fent això. També ho fa a Transformers que també m’agrada però és pitjor perquè no té al Bruce Willis, així de senzill. Alguns diran que el to militarista i el nacionalisme nord-americà és perillós però què cullons, si algú es pren seriosament aquestes pel•lícules és que és curt directament. L’ autoparodia és vital en aquestes pel•lícules sinó es té es cau en coses vergonyants com Pearl Harbor que és una de les pitjors pelicules de la dècada igual que ho seria Armaggedon si es prenés a si mateixa seriosament.
En fi, reflexió sense més que em surt quan acabo de veure Eclipse de la que en parlaré algún dia d’aquests suposo, i Shrek 4, que és tan avorrida com Shrek 3 i Shrek 2 i que a sobre he hagut de veure en Català (puta llei del cinema dels ous...).
També preparo algun post sobre Fringe gran sèrie que acabo de descobrir i que crec que té un dels millors personatges femenins del panorama de sèries actual. Quan acabi la segona temporada us en faré un resum.
No hay comentarios:
Publicar un comentario