martes, 15 de julio de 2008

Tal dia com avui naixia...


Segon dia d'aquest blog i ja tinc dubtes sobre el tema del meu escrit... en fi em decanto per un i ja faré l'altre un altre dia.

Senyors avui fa 402 anys dels naixament d'un dels grans genis que ha donat la nostra espècie... (silenci) Rembrandt Harmenszoon van Rijn!!

Com ja sabreu, Rembrandt va ser un dels mestres de la pintura holandesa del segle XVII, es calcula que va pintar uns 900 quadres i 2600 dibuixos al llarg de la seva vida. Fou un pintor fortament arrelat a la societat en la que vivia, la seva obra reflexa l'holanda esplendorosa del segle d'or neerlandès. De fet, a diferència dels seus homòlegs mediterranis Rembrandt no abusa de la pintura de temàtica religiosa sinó que es decantava més per retrats de la societat civil benestant de ciutats com Amsterdam o Amberes.

Aquesta predilecció per la temàtica civil no és en absolut una questió de gustos, al segle XVII els pintors no pintaven el que volien sino el que els encarregaven. Si a l'europa mediterrania catòlica (la de la contrarreforma) el principal mecenes era l'església que encarregava obres als artistes per engalenar esglésies i palaus, a l'europa de la reforma el mecenatge el duia a terme la societat civil, els comerciants adinerats per el comerç marítim els nobles o els membres de les professions lliberals que s'havien enriquit per el bon funcionament del pais.
Així, en la pintura holandesa i especialment en la de Rembrandt trobem molts quadres de grup, de germandats o gremis o grups de professionals que reuníen els diners necessaris per encarregar un retrat de grup. Aquest tipus de pintura deixava llibertat a l'artista per confeccionar el quadre amb la sola condició que havien de sortir totes les cares dels memebres del grup. Bona mostra d'aquests encàrregs són dues de les obres més famoses de Rembrandt: la ronda de nit exposada al Rijksmuseum d'Amsterdam i la lliçó d'anatomia del doctor Tulp exposat a la Haya.
El que més caracteritza la obra de Rembreandt és l'ús de la llum i del clarobscur. Els seus quadres fascinen per la penombra que els rodeja, una semi-obscuritat que no obstant deixa perfectament nítids els detalls que el pintor vol ressaltar. L'ús dels contrasts de color entre els fons i les figures dels personatjes fan pendre al quadre una vivacitat única. Fan que la figura sembli absolutament real dins el surrealisme de l'ambient general de l'obra, les composicions són dramàtiques i els retrats descarnats, la tristesa o la soledat dels personatjes que pinta a la seva última època, conmouen a l'espectador tot i no ser un pintor especialtizat exclusivament en la tristesa.

Personalment, i a banda de tots els academicismes que ensalçen la seva obra, Rembrandt em fascina per l'extraordinari magnetisme de la seva pintura. Pots estar passejant per qualsevol dels grans museus del món, arrives a una sala on hi ha 8 quadres d'autors diferents i la vista se t'en va automàticament cap al que és de Rembrandt, té un toc diferent, un toc especial que els altres no tenen. No dic que sigui el millor pintor però si que és el meu preferit.

És millor Rembrandt que Monet o Degas? probablement no, probablement estiguin a la mateixa categoria, però em rebenta anar al Metropolitan de NY i trobar aglomeracions enormes de turistes davant Monets, Manets, Degas i Lautrecs, i pujar al pis de pintura clàssica i trobar Rembrandts i Rubens sense ningú a la sala. I la meva indignació puja més encara quan vaig a la botiga del museu a gastar diners en una làmina de Rembrandt que penjar a l'habitació, i no trobo ni una mísera reproducció que no sigui d'impresionistes o expressionistes.


Inauguració


14 de juliol, un bon dia per començar una nova experiència electronica.

Tal dia com avui, al 1789 començava l'era contemporània amb l'esclat de la revolució francesa i el principi del fi de l'antic règim. Tot i que la revolució es va allargar en el temps, es considera la data d'avui com a simbòlica per ser la data en que els revolucionaris van prendre la Bastilla, la presó reial.

La presa de la Bastilla ha estat magnificada per historiadors romàntics i francesos orgullosos que la descriuen com a un punt culminant de l'agitació popular. La realitat fou ben diferent, la Bastilla era una antiga fortalesa que s'havia convertit en presó "d'alt standing". Els nobles condemnats per el rei tenien cel.les en forma de confortables habitacions i no els faltava de res. Si bé és veritat que també tenia una petita secció destinada als presoners comuns, sembla poc probable que els manifestants –tots d’origen popular- assaltessin la presó per alliberar a uns presoners d’origen noble. La Presa de la Bastilla es dugué a terme en busca d’armes, els pocs guàrdies que la guardaven no van oferir cap tipus de resistència i l’edifici va ser pres amb suma facilitat i amb només un mort. Posteriorment es va agafar l’episodi del 14 de juliol com a símbol de la revolució per el que suposava de desafiament al poder reial.

Curiosament, Lluís XVI ja havia manifestat la seva intenció de demolir l'antiga presó al 1784, quinze anys abans que els revolucionaris li fessin la feina..