jueves, 25 de diciembre de 2008

La treva de Nadal de 1914


Bon Nadal a tots. Però bon Nadal a la meva manera, no crec en les compres ni en les nadales ni en els carreres engalanats. No crec en el naixement de Jesús ni en res semblant, però curiosament al Nadal em sento transcendent. Suposo que és per ser una data molt senyalada i llargament anunciada, però per a mi els Nadals són moment de reflexió, de balanç i d’estar amb la família i amb la gent important. Més inclús que cap d’any el Nadal em permet una reflexió de recolliment i és en aquests moments tan especials en que prens consciencia plena de tu mateix, de qui és important per a tu i de què estàs fent en aquesta vida. El fet que tota la cristiandat estigui reunida en família celebrant alguna cosa comuna fa sortir els millors sentiments d’un mateix, una sensibilitat que la resta de l’any ofeguem en tràfecs i ocupacions.

És per això que avui em surt de dins parlar-vos d’un episodi àmpliament conegut però que no per això ha de ser oblidat o menystingut.

Ens trobem la nit del 24 de desembre de 1914, la guerra ja fa mesos que dura i el que havia de ser un avanç triomfal s’ha convertit en una matança sense precedents i en una guerra de posicions a base de cavar llargues línies de trinxeres davant l’enemic i desgastar-se mútuament.

Som al sud d’Ypres (Bèlgica) al front occidental i els anglesos afronten la nochebuena amb regals en forma de xocolata i tabac per pujar la moral però sense el material necessari per fer més suportable el dur hivern dins la trinxera. A menys de cinquanta metres hi ha la trinxera alemanya on també es disposen a celebrar la nit amb regals en forma de racions extres i uns abrets de Nadal amb espelmes.

La nit és freda i silenciosa, la sagrada nit no es trenca amb bombardejos, cadascú celebra el Nadal amb els seus companys de trinxera mentre els oficials es refugien a quilometres del gèlid front. De repent a la trinxera anglesa arriben les veus alemanyes cantant stille nacht tímidament al principi però més clarament després. Les nadales es van succeint i els cors dels combatents es van obrint a mesura que transcorren les cançons. El significat concret no l’entenen però el missatge és universal. En un moment determinat una veu alemanya demana als anglesos que s’uneixin al cant. Un soldat anglès els respon que es moririen només de cantar en alemany i una resposta espontània alemanya respon ocurrentment que ells es moririen només de sentir l’alemany cantat per anglesos. La ocurrència causa una rialla generalitzada que relaxa l’ambient. Poc a poc els anglesos comencen a cantar les seves nadales i els alemanys posen els seus petits arbres de Nadal a sobre les trinxeres.

La situació era quasi irreal, una nit màgica i soldats de bàndols irreconciliables cantant junts i aplaudint-se mútuament. Tots aquells homes, la primera generació de combatents, que havien anat a la guerra amb determinació i entusiasme convençuts de la conveniència del conflicte,convençuts d’esclafar al gran enemic i d’imposar el seu model de civilització. Ara, després de mesos de matances mútues, d’enorme desengany envers els seus propis oficials i la naturalesa de la guerra, després de dos mesos de duríssim hivern, en aquella nit màgica tots aquells homes tan alemanys com anglesos com francesos, tots es sentien més pròxims als éssers humans que estaven a l’altra trinxera, amb els que compartien penúries i privacions , que amb l’etèria pàtria o amb els llunyans caps d’estat major.

En aquella nit de 1914 la cruesa de la guerra, la seva impersonalitat i el seu odi, es van esvair momentàniament. L’enemic genèric que tan denostat havia estat per la propaganda dels dos bàndols va prendre cos i forma i sobretot va prendre sentiments. Uns sentiments que no eren diferents als del propi bàndol.

D’aquesta manera les barreres d’idioma, d’educació, de propaganda, de cadena de comandament, totes aquestes barreres van caure com barreres de paper, en aquell moment alemanys i anglesos van deixar per unes hores de ser-ho i van ser per una nit i un dia simples éssers humans. Persones no alineades que van compartir regals, cançons i sentiments de solidaritat, persones humanes que van aprofitar l’avinentesa per enterrar els morts del camp de batalla assistint-se mútuament en els enterraments, éssers humans que segons moltes fonts van arribar a jugar fins i tot partits de futbol junts.

Tota aquella solidaritat es va acabar però quan el dia de Nadal es va esvair. Les noticies del que havia passat va arribar finalment a oïdes dels llunyans caps d’exèrcit, que escandalitzats per el brot d’humanitat que havia tingut la tropa, aquella turba de gent que no podia tenir més sentiments que la ira i l’odi per atacar l’enemic, no van dubtar a dictar càstigs exemplars per disciplinar les seves pròpies files.

La guerra es va reempendre amb la crueltat habitual i l’episodi va ser silenciat. Ben pocs dels participants d’aquella treva de la nit de Nadal van sobreviure als 4 anys de guerra per explicar-ho, i a partir d’aquell moment quan arribava el Nadal s’ordenaven bombardejos intensos sobre les tropes enemigues per evitar cap brot més d’amistat entre enemics.

En fi, Bon Nadal a tots, sacrifiqueu una mica de consumisme i festa insubstancial i invertiu una miqueta en la gent important que us estima i us valora, no perquè sigui el dia del naixement de Jesús ni perquè les grans superfícies comercials ho prediquin, feu-ho per vosaltres mateixos i penseu que molts milions de persones estan fent el mateix.

4 comentarios:

Aleix dijo...

iep!! dons jo no coneixia pas aquest episodi!! quite interesting!! per cert no se com però he borrat el blog i tal, he hagut de torna r apujar el mateix text, pots dirme inútil, ho se!! amb lo que tambe he borrat el teu comentari tmbe sorry!!

apa apa bon nadal!! que faras per cap d'any?

Natàlia i Mari Carmen dijo...

Ens ha agradat molt aquesta historia. L'hem trobat molt interessant, no haguéssim pensat mai que un dia de Nadal fos capaç d'entendrí els cors dels que més cal. És un bon exemple per conscienciar a la gent del veritable sentit del Nadal lluny del consumisme. El que ens ha impactat és la resposta dels dirigents dels excercits. Increible...

Tard, pero Bon Nadal!

Anónimo dijo...

Uri!!!!ueeeeeeeeee!!!
Primer cop que em paso pel teu blog abans que tu!!!!
Fins ara sempre que hi venia a aquest espai virtual m'adonava de la quantitat d'escrits que no havia llegit,i mira, avui, que ja fa moltíssim de l'ultim cop que vaig fitxar en aquest blog, no hi ha res de nou!
Beeeeeeeeee! No hi ha deures!!!!
Tot i que aquests són aquells deures que sí t'agraden tenir-los...
M'he volgut inscriure com a seguidor fidel i incondicional que penso ser a partir d'ara, però no ho he sapigut fer, m'havia de registrar i en una de els preguntes m'he encallat. Em demanava una contrasenya i mira que n'he posat com vint mil opcions diferents però sempre em deia error error error, al final li he dit que l'error el tenia ell i que no culpes als altres dels seus problemes i he suat!
No entenc als ordinadors...
S'han posat d'acord per complicar-me força la vida cada cop que els vull tractar.
Bona nit! I no triguis en escriure que m'agrada molt com ho fas i tot el que n'aprenc de tu!

Oriol Güell dijo...

Oriol,

Estava buscant informació sobre la treva de Nadal del 1914, he trobat la teva entrada al bloc i m'ha agradat molt. Interessant i redactada amb sensibilitat.

M'ha agradat també que siguis fan del Boss i, de fet, compartim l'interès per uns quants temes que també segueixo.

Gràcies i felicitats!