2007-2008... els pitjors anys de la historia del cinema?

Intentant analitzar d’una manera una mica objectiva el desànim que m’envaeix últimament quan surto del cinema (amb excepció de la última quemar después de leer que m’ho vaig passar molt bé) intento comparar la producció de pel•lícules dels últims temps amb els anys anteriors, per veure si el que sento es deu només a allò de “todo tiempo pasado fue mejor” o si es veritat que els de Hollywood tenen una manca greu d’idees.

Fent una consulta ràpida a la base de dades de l’Imbd podem veure les 10 pel•lícules millor valorades de cada any.

Comencem per 1995 any en que la meva generació ja començàvem a ser conscients del cinema que es feia. Al llarg d’aquest any es van estrenar clàssics com: Sospechosos habituales (que la trobo sobrevalorada), Seven, Braveheart, 12 monos (obra mestra infravalorada) Heat (la millor escena d’acció mai filmada) Toy Story (o els inicis de Pixar) Casino de Martin Scorsese o la molt decent Apollo 13. Les he vist totes i cap desmereix la qualificació mínima de bona pel•lícula.

Saltem a 1997 any dominat pel fenomen Titanic que va arrasar amb tot. Amb ella van arribar a les sales pel•lícules com LA Confidential (cal veure-la 3 cops per entendre-la però que bona que és!!) El indomable Will Hunting (bon exemple de com fer una bona pel•lícula amb pressupost mínim) pelis d’acció i comèdia com El quinto elemento o Men in black. Però també petites joies com Mejor Impossible o La vida és bella. Un gran any per al cinema i per a l’espectador conjugant qualitat amb taquilla.

Fem un salt temporal fins al 2001 perquè aquí trobem la peça que canvia el estàndards del cinema: la primera part del Senyor del Anells. Els canvia no tant per qualitat (que és innegable) sinó per la idea fins llavors una mica abandonada de fer trilogies i agrupar varies pel•lícules en un sol rodatge. Aquell any també es van estrenar Amèlie, les primeres parts de Shrek i Oceans eleven (cada secuela és pitjor que l’anterior), també el primer Harry Potter juntament amb joies inesperades com Una mente maravillosa, Moulin Rouge o Monsters SA. Però és que la llista no acaba aquí, també Los Otros, Training Day, El diario de Bridget Jones, Enemigo a las puertas o Inteligencia Artificial! Tot això en un sol any!!

Tornem a saltar aquest cop a l’any 2005, tot just fa 4 estius. 2005 va ser l’any de superproduccions com Batman Begins (per fi un bon Batman!) King Kong (a mi em va entretenir molt) la tercera part de Star Wars (un tancament molt digne de la saga) o la interessant V de Vendetta. També va ser l’any de Brokeback Mountain, l’inici de la saga de Narnia, En la Cuerda Floja (biopic de Johnny Cash), Munich, Una historia de Violencia, Match Point i Buenas noches y buena suerte. Totes elles pel•lícules que poden agradar més o menys però totes compleixen els mínims.
Arribem ja a 2006 on veurem ràpidament que a pesar de l’inici del declivi encara vam poder veure bons films com Infiltrados, 300, The Prestige, El ilusionista, El laberinto del fauno, Hijos de los hombres, United 93 (la millor peli sobre l’11S) o El último rey de Escocia.

Ja som a 2007 any del declivi. En primer lloc Transformers... Després No és país para viejos (és una bona peli però de cap manera pot ser una obra mestra) Soy leyenda (fiasco total), Spiderman 3 (sin comentarios) 3a part de Piratas del Caribe (ja no sabien que més inventar) 3a part de Oceans Eleven, 4ta part de la Jungla de Cristal o la pelicula de los Simpson (que tampoc és per tirar coets...) d’aquest any només salvo American Gangster (que per actors i argument podria ser molt millor) Zodiac ( a pesar del llarguiiisim metratge) i Sweeney Todd per la originalitat del plantejament. La baixada de qualitat és més que evident!

Però pels que crèiem que un mal any el tenia qualsevol ens ha arribat 2008 que ens ha acabat d’enfonsar del tot. Amb l’excepció notable de El caballero Oscuro (personalment, una de les millors pel•lícules de la dècada) i de WALL-E (Pixar juga en una altra categoria) la resta de les més de 17.000 pel•lícules que s’han produït fins ara aquest 2008 amb prou feines arriben a l’aprovat. Iron Man va ser una sorpresa perquè tothom esperava l’ho pitjor, Indiana Jones 4 va ser una fantasia onanista del senyor Lucas absolutament innecessària, Hancock un intent de parodia absurda, Wanted el pitjor model de cine d’acció possible, ens arribarà un nou Rambo també absolutament prescindible, 10.000 és simplement una aberració fílmica que només té mamuts digitals, La Mòmia 3 basa el seu millor gag en un Yak vomitant dins d’un avio... Speed Racer és la major patacada de la indústria en 5 anys, Sexo en Nueva York són tres capítols de sèrie burdament units... en fi... és bastant desesperant per a l’espectador pagar els quasi 7 euros que costa ara el cinema per trobar-se amb alguna d’aquestes obres.

El que fa ràbia de veritat és veure el caballero oscuro i constatar com quan es vol i es cuida el que es fa, es pot fer una pel•lícula que faci historia... tampoc esperem això cada setmana que anem al cinema, no esperem que cada pel•lícula que veiem ens deixi bocabadats, simplement volem passar una bona estona dins la sala en una butaca còmoda i amb aire acondicionat però aquests dos últims anys el més probable és que surtis de la sala rient-te de la pel•lícula i cagan-te amb la mare del director. Després es queixen que pirategem...

El futur 2009 no aporta molta llum a l’horitzó que diguem, només Watchmen, Gran Torino (Eastwood) o Apaloosa (western dirigit per Ed Harris amb mooolt bona pinta) ens donen alguna esperança.

Per acabar només recordar que la Gran Depressió després del 1929 va suposar el boom del cinema perquè la gent veia pel•lícules per allunyar-se de la realitat, com segueixi la crisi i el cinema aquest nivell la crisi pot significar la fi del cinema com el coneixem perquè si la gent té dos dits de front deixarà de pagar 7 euros per veure pelis com aquestes.