Lope de Aguirre va arribar al Perú al 1536, (en aquella època el nuevo reino de granada) enmig de la guerra civil entre els partidaris del virrei Lagasca i els partidaris del ja difunt Francisco Pizarro.
Ben aviat es va fer famós per la seva crueltat cap als indis, i al acabar la guerra va ser jutjat i condemnat a ser assotat públicament per maltractar als indis. Això va ferir el seu orgull i va alimentar el seu odi. El jutge, sabedor de la fama que tenia Aguirre va fugir del Perú temen la seva venjança i la llegenda diu que Aguirre va dedicar els següents anys de la seva vida a recórrer mes de 6000km fins a trobar i matar al jutge.
Al virregnat de Nova Granada hi havia en aquella època un gran nombre d’espanyols descontents i ociosos. Per donar-los sortida el virrei va organitzar la gran expedició de Pedro de Ursúa, que es va embarcar a explorar l’Amazones amb 300 espanyols i prop de 500 indis el 26 de setembre de 1560. L’objectiu era resseguir l’Amazones i explorar la selva però al cap tothom hi tenia la busqueda del Dorado.
Moltes llegendes d’elements mítics i riqueses extraordinàries bullien al cap dels colonitzadors en aquella època. Es trobaven en un enorme continent nou en que res era com esperaven i el record de conquistadors com Cortés i Pizarro que havien fet grans gestes i s’havien enriquit enormement pocs anys abans, pesava molt sobre la ment de tothom. Qui més qui menys tothom tenia el desig de saltar de la mediocritat, fer-se famós descobrint algun imperi o alguna gran mina d’or. A aquesta ambició s’hi sumava que ni Cortés ni Pizarro havien seguit les normes o la legalitat vigent, només els atrevits, els que no respectaven l’autoritat triomfaven realment a Amèrica, o aquesta era la idea que tenien al cap els 300 homes de Pedro de Ursúa i entre ells Lope de Aguirre.
L’expedició va baixar fins a l’Orinoco i allà Pedro de Ursúa va ordenar nèciament construir una ciutat. La mortaldat va ser terrible per les pluges, les malalties i els mosquits i Ursúa mentrestant es passava els dies i les nits dins la tenda amb la seva amant peruana, una india que es deia Inés. No va trigar gaire a organitzar-se un motí darrere del qual hi havia Lope de Aguirre. Ursúa va ser assassinat mentre dormia i el seu successor va ser don Fernando de Guzmàn per ser el soldat de més rang social. Aquest nou líder no va durar gens, Lope de Aguirre va protagonitzar un nou motí, encegat per la frustració i per la venjança i obsessionat per la idea de que la corona espanyola i el destí no li donaven el que ell mereixia, Aguirre va assassinar a tots els membres de la expedició que fossin més nobles que ell i va assumir el comandament.
Enmig de la immensa selva, una paranoia executora es va apoderar d’ell i qualsevol que semblés sospitós acabava decapitat. Es va abandonar als 500 indis que els acompanyaven al mig de l’Amazones perquè deia que entorpien l’expedició i es va autoproclamar príncep del Perú i després Rei d’Amèrica del Sud. Fins i tot va arribar a declarar la guerra a Felip II.
Miraculosament, l’expedició va arribar a l’atlàntic el 21 de juliol de 1561. Després de la purga al grup només hi quedaven els més fidels i radicals. Tots els altres eren morts. L’expedició però no es va aturar i va posar rumb a la illa margarita, davant les costes de Veneçuela. Els habitants de la ciutat van rebre’ls amb alegria en veure que eren espanyols però els expedicionaris, presos de la ràbia i d’una fúria maníaca van passar-los a tots per l’espasa.
El pla d’Aguirre era Creuar per Veneçuela fins al Perú reclutant a tots els colonitzadors descontents i allí venjar-se de l’administració espanyola. Així ho va fer, però el reguer de sang que deixava mentre avançava de ciutat en ciutat no va trigar a arribar a oïdes de Felip II que va mobilitzar un poderós exèrcit per neutralitzar-lo.
Lope de Aguirre no va tenir ni tan sols el final heroic que desitjava. els seus homes no van voler presentar batalla davant les tropes regulars. Obligat a rendir-se, va travessar la seva filla amb l’espasa per evitar-li la humiliació, i posteriorment va ser assassinat per l’esquena per els seus homes, que volien guanyar-se el favor de l’administració reial.
El virrei el va fer decapitar i esquarterar, van penjar el seu cap a l’entrada de la ciutat per advertir dels perills de la traïdoria a la pàtria i van repartir les seves restes per les ciutats de Veneçuela perquè se les mengessin els gossos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario