martes, 7 de octubre de 2008

De calendaris, batalles i fets rellevants


Anno domine 2008, 7 d’octubre.

M’ha costat temps trobar un fet senyalat al llarg de la historia que caigués en un dia tan especial per a mi com aquest, però finalment l’he trobat. Segons el calendari jueu, tal dia com avui fa 5768 anys es creava el món i començava la historia. No, no sóc un estudiós de l’historia judaica, però a les cròniques ho posa clarament, el món va començar un 7 d’octubre! De fet ells comencen a contar un 7 d’octubre, però el món no es va crear físicament fins un any després, és el que té encarregar el tema del calendari a gent que pensa una mica... que no fan la tonteria de començar la historia en l’any 1, sinó que la comencen a l’any 0. Els cristians vam encarregar-li la feina a un pobre desgraciat que es deia Dionisi l’exigu, que prou feina va tenir en determinar l’any del naixement de Jesús (es va equivocar de 4 anys) com per a sobre haver de fer un sobreesforç per pensar que si li deia any 1 i segle 1 als primers 365 dies després del naixement de Jesús, el compte aniria desfalcat per la resta de la historia de la humanitat. Per culpa d’aquest monjo inepte i del papa Hormsides que li va encarregar el treball tenim la molèstia d’haver de pensar sempre que el segle XIV no és el 1400 com li correspondria sinó que és el 1300 i que els segle XX no és el 2000 sinó el 1900.

L’altre fet important en un dia com avui és evidentment la batalla de Lepanto del 1571 en que la coalició cristiana va derrotar al poder otomà en una de les més grans batalles navals de la historia. De fet se’n diu batalla naval perquè va tenir lloc sobre el mar però les tàctiques utilitzades eren les terrestres. Les galeres s’embrancaven les unes amb les altres formant una superfície irregular sobre les que batallaven les tropes de terra. A pesar de ser una coalició cristiana on hi havia venecians i genovesos es diu que la victòria va ser espanyola perquè els que van combatre van ser exclusivament els tercios espanyols, sota el comandament de don Juan de Austria. La batalla va ser ràpida però molt significativa, era la fi del poder turc al mediterrani i permetia a Espanya centrar la seva política exterior en altres fronts. La batalla va tenir una enorme repercussió també a nivell internacional, hi van participar la flor i nata de la civilització mediterrània, Andrea Doria, Lluis de Requesens, Alejandro Farnesio o el mateix Juan d’Austria. També Cervantes que hi va perdre el braç. Es dona la circumstancia que les dues galeres capitanes, la sultana i la real es van enfrontar directament, amb clara victòria per la galera real (que es conserva a les drassanes de Barcelona). Al sultà Alí Baja el van abatre amb 7 dispars de mosquet, posteriorment el van decapitar i li van oferir el cap a don Juan d’Austria, que el va despreciar i el va tirar al mar.

Després d’això ja no va passar res més important (a banda de la mort de Ramón y Cajal i la creació de la RDA) fins al 1986 en què els ulls del món es van girar esperançats cap a la secció de maternitat de l’hospital de Barcelona. De moment encara no hem fet res per confirmar aquestes esperances però tampoc em fet res per desencoratjar-les, que ja és molt.. Seguirem vivint i complint anys a l’espera de fer alguna cosa rellevant en aquesta vida.

No hay comentarios: