Després de les vacances nadalenques em toca tornar-me a posar a treballar i afrontar els exàmens així que he recuperat la meva banda sonora d’estudi que faig servir de música de fons per no avorrir-me massa. La primera cançó que he escoltat m’ha recordat una historia que feia temps que volia publicar i que probablement ja molts coneixereu però que em serveix d’excusa per reanimar aquest bloc que ha estat ni més ni menys que tres mesos parat.
La cançó en qüestió és In the beginning the Mike Oldfield en un dels seus millors àlbums: Songs of distant earth i us la poso en un vídeo en que l’he trobada enganxada a la segona cançó del disc, una també excel•lent let there be light.
Des de petit quan la posava el meu pare ja m’agradava aquesta veu recitant un passatge de la Bíblia però no m’imaginava que correspongués a un aconteixament històric.
La veu que es sent al principi de la cançó correspon a l’astronauta William Anders, tripulant juntament amb Jim Lovell i Frank Bormann de l’Apollo VIII. Els tres consten als llibres d’història com els primers astronautes en orbitar la lluna, l’any 1968, només 7 anys després del famós discurs de Kennnedy prometent que l’home trepitjaria la lluna abans de 1970.
Els viatges espacials en aquella època no eren el que són ara, actualment ningú es preocupa de quan surt el següent coet, ni de les missions ni de l’estació internacional, cap cadena retransmet ja els llançaments des de cap Canyaveral però al 1968 el programa Apol•lo era un assumpte de prioritat nacional. Tots els Estats Units estaven pendents de la missió lunar així com quasi tot el món occidental. La lluna era la meta d’una cursa propagandística entre els Estats Units i la URSS per mostrar-se al món com la potència capdavantera en tecnologia i progrés. L’interès i les inversions per part de l’administració americanes van ser tals que en tan sols 8 anys es va aconseguir engegar el programa apol•lo i enviar onze naus cadascuna amb una missió més ambiciosa que l’anterior fins a posar al 1969 a Neill Armstrong sobre la superfície lunar. Al 1968, un any marcat per el fracàs de l’ofensiva del Tet al Vietnam, les protestes civils i el moviments dels civil rights amb l’assassinat de Martin Luther King, la NASA pitjava l’accelerador per avançar-se a la unió soviètica que ja havia aconseguit fer una òrbita lunar però no tripulada.
La coincidència temporal feia que la tripulació de l’Apol•lo VIII fos també la primera en passar el Nadal a l’espai. Per celebrar-ho es van programar dues retransmissions des de la nau, retransmeses en directe per tot el país. La segona d’elles es faria mundialment famosa i és la que escoltem a la cançó de Mike Oldfield.
Els tres tripulants es tornen per llegir l’inici del gènesi de la Bíblia, desitjant un bon Nadal a una humanitat expectant davant el televisor i la ràdio i que reunida en família per celebrar el Nadal escoltava unes veus a milers de quilòmetres de distància. Es calcula que més de mil milions de persones van escoltar el missatge. Evidentment, per a alguns va ser un moment memorable i per altres, una utilització innecessària de la creença cristiana per un país oficialment ateu. Per a la majoria però va ser el colofó optimista a un any desastrós des de la perspectiva americana i un excel.lent missatge optimista per al futur. L’allau de cartes d’agraiment que van rebre els astronautes va ser enorme i el contingut a quasi tots ells constant: “you saved 1968”
El missatge el podeu escoltar aquí i us el transcric en anglès. L’Apol.lo VIII també va ser el primer en fotografiar tota la terra des de l’espai deixant-nos per la posteritat la famosa foto que obre aquesta entrada. Espero que hagueu passat un molt bon Nadal!
La cançó en qüestió és In the beginning the Mike Oldfield en un dels seus millors àlbums: Songs of distant earth i us la poso en un vídeo en que l’he trobada enganxada a la segona cançó del disc, una també excel•lent let there be light.
Des de petit quan la posava el meu pare ja m’agradava aquesta veu recitant un passatge de la Bíblia però no m’imaginava que correspongués a un aconteixament històric.
La veu que es sent al principi de la cançó correspon a l’astronauta William Anders, tripulant juntament amb Jim Lovell i Frank Bormann de l’Apollo VIII. Els tres consten als llibres d’història com els primers astronautes en orbitar la lluna, l’any 1968, només 7 anys després del famós discurs de Kennnedy prometent que l’home trepitjaria la lluna abans de 1970.
Els viatges espacials en aquella època no eren el que són ara, actualment ningú es preocupa de quan surt el següent coet, ni de les missions ni de l’estació internacional, cap cadena retransmet ja els llançaments des de cap Canyaveral però al 1968 el programa Apol•lo era un assumpte de prioritat nacional. Tots els Estats Units estaven pendents de la missió lunar així com quasi tot el món occidental. La lluna era la meta d’una cursa propagandística entre els Estats Units i la URSS per mostrar-se al món com la potència capdavantera en tecnologia i progrés. L’interès i les inversions per part de l’administració americanes van ser tals que en tan sols 8 anys es va aconseguir engegar el programa apol•lo i enviar onze naus cadascuna amb una missió més ambiciosa que l’anterior fins a posar al 1969 a Neill Armstrong sobre la superfície lunar. Al 1968, un any marcat per el fracàs de l’ofensiva del Tet al Vietnam, les protestes civils i el moviments dels civil rights amb l’assassinat de Martin Luther King, la NASA pitjava l’accelerador per avançar-se a la unió soviètica que ja havia aconseguit fer una òrbita lunar però no tripulada.
La coincidència temporal feia que la tripulació de l’Apol•lo VIII fos també la primera en passar el Nadal a l’espai. Per celebrar-ho es van programar dues retransmissions des de la nau, retransmeses en directe per tot el país. La segona d’elles es faria mundialment famosa i és la que escoltem a la cançó de Mike Oldfield.
Els tres tripulants es tornen per llegir l’inici del gènesi de la Bíblia, desitjant un bon Nadal a una humanitat expectant davant el televisor i la ràdio i que reunida en família per celebrar el Nadal escoltava unes veus a milers de quilòmetres de distància. Es calcula que més de mil milions de persones van escoltar el missatge. Evidentment, per a alguns va ser un moment memorable i per altres, una utilització innecessària de la creença cristiana per un país oficialment ateu. Per a la majoria però va ser el colofó optimista a un any desastrós des de la perspectiva americana i un excel.lent missatge optimista per al futur. L’allau de cartes d’agraiment que van rebre els astronautes va ser enorme i el contingut a quasi tots ells constant: “you saved 1968”
El missatge el podeu escoltar aquí i us el transcric en anglès. L’Apol.lo VIII també va ser el primer en fotografiar tota la terra des de l’espai deixant-nos per la posteritat la famosa foto que obre aquesta entrada. Espero que hagueu passat un molt bon Nadal!
"We are now approaching lunar sunrise and, for all the people back on Earth, the crew of Apollo 8 has a message that we would like to send to you.
In the beginning God created the heaven and the earth.
And the earth was without form, and void; and darkness was upon the face of the deep.
And the Spirit of God moved upon the face of the waters. And God said, Let there be light: and there was light.
And God saw the light, that it was good: and God divided the light from the darkness...
2 comentarios:
Ei Ury! Com va tot, com et tracta el nou any?
Gran notícia que el 40 segles torni a funcionar!!
La canço és espectacular. Jo per estudiar utilitzo un grup que es diu Explosions in the Sky.
Aquí et deixo un enllaç per si vols fer-li una ullada: http://www.youtube.com/watch?v=w0o8JCxjjpM
Una abraçada tio, cuidat molt i sort als examens.
Gran disc de Mike Oldfield, dels millors junt amb Crises, Five Miles Out i Tubular Bells II. No en tenia ni idea d'on provenia la lletra de la canço!! Ja se que vaig tard, pero feia molt temps que no em passava per aqui!! Apa apa!!
PD: i explosions in the sky son molt bons!
Publicar un comentario