miércoles, 4 de mayo de 2011

Espanya, capital París. De Germà Bel

 He estat llegint aquests dies el llibre Espanya, capital París de Germà Bel. El vaig començar per una recomanació a classe i la veritat és que m’ha resultat molt interessant.

Germà Bel és catedràtic d’economia a la Universitat de Barcelona, i ha ensenyat a Harvard i Chicago entre altres universitats de prestigi. Ens planteja en aquest llibre com la política d’infraestructures de l’estat espanyol segueix un mateix patró definit des de fa quasi 300 anys que busca convertir Madrid en una capital total com el París francès.

La idea no és explicar simplement la radialitat de la xarxa de carreteres espanyola sinó la voluntat expressa i constant de pal•liar la manca d’importància econòmica de Madrid amb una inversió constant d’infraestructures que obliguen a l’activitat econòmica del país a passar obligatòriament per la capital.

La tesi de Germà Bel és que aquestes polítiques públiques han estat extraordinàriament ineficients perquè anaven i van explícitament en contra de les eixos econòmics naturals de la península, que han estat sempre l’eix mediterrani i l’eix de l’Ebre. Gastar immenses quantitats de diner públic en intentar transformar aquestes dinàmiques ha dessagnat l’estat i a més ha impedit que s’invertís en mantenir i adequar la resta de la xarxa no radial.

Per explicar-nos tot això Germà divideix el llibre entre infraestructures viàries, ferroviàries i aeroportuàries. Per a cada un dels apartats s’explica una breu història del planejament i una comparació amb com es duu a terme la seva gestió en altres països europeus similars a Espanya. D’aquesta manera veiem més clars els defectes d’origen que té el nostre model i la estranya singularitat d’Espanya, que sovint es creu prou intel•ligent com per fer les coses diferents a tot Europa.