El poder del perro, de Don Winslow

Després d’un any de rebre’n notícia i de sentir-ne grans referències aquest Nadal em vaig decidir finalment a llegir-me “el poder del perro” de don Winslow.
Poques coses dolentes trobareu escrites sobre aquest llibre i aquest autor, al que plouen ja ofertes de Hollywood i que reencarna la millor tradició d’escriptors de novel•la negra, en línia directa amb Doshiell Hammett, Raymond Chandler o el més recent James Ellroy.

El poder del perro és un llibre ambiciós, cru i potent. Comença amb una escena atroç que tardarà moltes pàgines a explicar-nos però que ens situa hàbilment en el to del llibre. La immersió en els personatges tampoc costarà gens doncs ens trobem d’immediat enmig d’una tempesta d’acció.


Durant 700 pàgines acompanyarem a Art Keller, agent de l’agència nord-americana antidroga en la seva croada personal contra el clan dels Barrera que controlen tot el negoci de la droga a Mèxic. No serà una lluita fàcil, hi haurà matances, injustícies, conspiracions i droga, molta droga. Keller no serà a més l’únic personatge ja que recorrerem els diferents clans de Mèxic, la màfia novayorkesa, els businessmen de Shanghai i els càrtels de Colòmbia a través dels ulls de narcotraficants, policies corruptes, prostitutes d’alt standing i inclús un bisbe. Tot plegat per desenvolupar una historia enorme que ens il•lustra com el narcotràfic taca tota la societat a tots els nivells i que encara que no puguem assumir que tot el que explica Winslow sigui cert, ens permet copsar perquè la lluita contra el narcotràfic és una lluita perduda des de fa temps.

La Dansa dels sables, La Trinca i Billy Wilder

Veient aquesta nit aquest programa de TV3 “No me la puc treure del cap” he redescobert una cançó que feia molt temps que no sentia. La Dansa del sabre de La Trinca és una descripció molt aguda de l’intent de cop d’estat de Tejero del 23 F de 1981. Ja sabeu, com que als rumors de cop d’estat se’n deia soroll de sables als de La Trinca no se’ls va acudir res millor que utilitzar el ritme endimoniat de la Dansa dels sabres de Aram Kachaturian per explicar aquells fets que tot just acabaven de passar. La lletra no té preu, i si us mireu el programa de Tv3 que us adjunto aquí a dalt descobrireu coses que segurament no sabíeu.

De petit tenia el cassette de la trinca i l’escoltàvem amb els pares al cotxe així que la cançó em sonava, però no m’havia adonat mai fins avui que també és la mateixa música d’una de les meves escenes preferides del cinema clàssic. Aquesta cançó surt a Uno, Dos, Tres de Billy Wilder. Una esbojarrada comèdia de l’any 1961 del mestre Polonès que munta un monumental embolic entre russos i americans al Berlín de postguerra. És una sàtira enorme al sistema soviètic i una de les pel•lícules més hilarants i plena de detalls històrics que he vist. La escena en qüestió té lloc en un hotel de la banda comunista de Berlín i consisteix en una negociació entre els delegats russos i el director de la Coca-Cola. Aquest últim (interpretat per un magnífic James Cagney que va acceptar tornar de la jubilació per interpretar un últim personatge a les ordres de Wilder) ofereix la seva secretaria rossa a canvi de que els russos alliberin un presoner. Els russos intenten negociar però els encants de la bella secretaria que dansa al ritme d’aquesta endimoniada melodia els faran cedir.

La escena és un punt culminant de la pel•lícula, el moment en que el personatge de Cagney decideix entrar en acció i el ritme no s’aturarà fins al final. Suposo que algun dia en faré una ressenya completa perquè realment és un must see. Us deixo el vídeo de l'escena concretament des del minut 2.

Per acabar de lligar les coincidències històriques hem de recordar que Kachaturian, el compositor de l’obra era d’origen armeni, i per tant va viure sota la URSS de Stalin. De fet, la dansa dels sabres és un fragment d’un ballet molt popular a la rússia de l’època. Kachaturian era un ferm defensor de Stalin al que fins i tot va dedicar una oda sifònica amb el seu nom. El cas és que aquesta dansa dels sabres es va estrenar dins del ballet Gayaneh al 1942, va contar amb el beneplàcit de Iosiv Stalin i és d’inspiració profundament soviètica.

Com veieu, un altre gol a favor del mestre Wilder que utilitza una cançó típicament russa per fer anar de corcoll als tres delegats soviètics a la pel.lícula, tot plegat molt subtil... La trinca vint anys després van recuperar la melodia per fer una peça satírica amb els últims estertors del feixisme espanyol. Tot plegat molt rodó. 

Per acabar us deixo amb la composició original.

Canción de Hielo y Fuego de George R.R. Martin

Winter’s coming…

No podia començar aquesta entrada d’una altra manera, i aquest any sembla que precisament l’hivern començarà a arribar el 17 d’abril. Sonen tambors de guerra per Internet i la gent ja comença a escalfar motors per preparar-se per l’allau de novetats que es preveuen per abril. No esteu entenent res? M’explico.

La HBO anunciava ahir que l’estrena de la sèrie Juego de Tronos serà definitivament el 17 d’abril d’aquest 2011. A més els rumors creixen: sembla que s’aprofitarà l’avinentesa per anunciar el llançament de A dance with Dragons cinquè llibre de la saga Canción de Hielo y Fuego aprofitant l’enorme promoció que la sèrie generarà.

Juego de Tronos és el primer llibre de la saga de fantasia creada per George R.R. Martin. De moment han aparegut 4 llibres que han mogut milers de fans i des de fa anys s’espera el cinquè llibre de la saga que es titularà “A dance with dragons”. I davant de totes aquestes notícies jo m’adono que aquí encara no havia escrit res sobre aquesta obra mestra literària que estarà molt i molt de moda d’aquí tres mesos.